JONATHAN SWIFT (1667–1745)

Oysters

 

Charming oysters I cry:

My masters, come buy,

So plump and so fresh,

So sweet is their flesh,

No Colchester oyster

Is sweeter and moister:

Your stomach they settle,

And rouse up your mettle:

They'll make you a dad

Of a lass or a lad;

And madam your wife

They'll please to the life;

Be she barren, be she old,

Be she slut, or be she scold,

Eat my oysters, and lie near her,

She'll be fruitful, never fear her...

 

Ostres

 

Ostres delicioses, crido:

senyors, veniu a comprar,

tan plenes i tan fresques,

tan dolça és la seva carn.

No hi ha cap ostra de Colchester

que sigui tan dolça i sucosa.

El teu estómac s'assenta,

I desperta les teves ganes:

et faran pare

d'una noia o d'un noi.

I la vostra dona

agrairà la nova vida;

sigui estèril, sigui vella,

sigui una meuca, o sigui termagant.

Mengeu les meves ostres i estira’t amb ella,

Serà fructífera, mai li tinguis por...

................................... 

 

The Day of Judgement

 

With a whirl of thought oppressed,

I sink from reverie to rest.

An horrid vision seized my head,

I saw the graves give up their dead.

Jove, armed with terrors, burst the skies,

And thunder roars, and lightning flies.

Amazed, confused, its fate unknown,

The world stands trembling at his throne.

While each pale sinner hangs his head,

Jove, nodding, shook the heavens and said,

‘Offending race of human kind,

By nature, reason, learning blind;

You who through frailty stepped aside,

And you who never fell, through pride;

You who in different sects have shammed,

And come to see each other damned;

(So some folks told you, but they knew

No more of Jove’s demands than you);

The world’s mad business now is o’er,

And I resent these pranks no more.

I to such blockheads set my wit!

I damn such fools! — Go, go, you’re bit.’ (1)

 

As in: "bit the dust" = dead

 

El dia del Judici

 

Amb un remolí de pensament oprimit,

m'enfonso de la son al somni.

Una visió horrible es va apoderar del meu cap,

vaig veure els morts sortint de les tombes.

Júpiter, armat de terrors, va fer esclatar els cels,

i els trons rugeixen i els llamps es disparen.

Sorprès, confós, sense saber el seu destí,

el món tremola davant del seu tron.

Mentre a cada pecador pàl·lid li penja el cap,

Júpiter, assentint amb el cap, va sacsejar el cel i va dir:

"m’heu ofès, raça humana

ets cega per naturalesa, raó i aprenentatge;

tu que per fragilitat et vas fer a un costat,

i tu que mai vas caure per orgull;

tu que en diferents sectes has fingit,

i van viure per veure's condemnats.

(Alguna gent t'ho va dir, però tampoc sabien

el que realment volia Júpiter).

El boig món dels homes ara s'ha acabat,

I em molesten aquestes bromes. Prou!

Jo a aquests ignorants em vaig oposar amb la meva ment!

Maleeixo aquests ximples! — Marxeu, marxeu, esteu tots morts.

 

 

---------------------

PEADAR Ó DOIRNÍN (c.1700–c.1769)

 

The Mother’s Lament for Her Child

 

When they came looking for trouble I bared my body

Hoping to appeal to them. Child of the branches,

You smiled at your mother and then at your enemies

And chuckled before they wrenched you from my arms.

 

When the spear pierced your chest I registered the pain

And watched my own blood spurting. Suicidal now

I struggled with them, happy to die in the skirmish

And lie with you and our friends in unmarked graves.

 

They tied me to a tree and forced me to witness

Your death-throes, child of the tree of my heart and lungs,

Child of my crucifixion tree, child of the branches,

And then they stuck your screams on the end of a pike.

 

El lament de la mare pel seu fill

 

Quan van venir a buscar problemes, vaig mostrar el meu cos

amb l'esperança d'aplacar-los. Fill de les branques,

vas somriure a la teva mare i després als teus enemics

i vas riure abans que et arrenquessin dels meus braços.

 

Quan la llança et va travessar el pit vaig registrar el dolor

era com veure la meva pròpia sang brollar. Ara descuidada del meu destí

vaig lluitar amb ells, feliç de morir en la lluita

i de jeure amb tu i els nostres amics en tombes sense noms.

 

Em van lligar a un arbre i em van obligar a ser testimoni

de la teva agonia, fill de l'arbre del meu cor i pulmons,

fill del meu arbre de la crucifixió, fill de les branques,

i després van enganxar els teus crits a l'extrem d'una llança.

 

----------------------------------

 

DOROTHEA DUBOIS (1728–74)

 

The Amazonian Gift

 

Is Courage in a Woman’s Breast,

Less pleasing than in Man?

And is a smiling Maid allowed

No weapon but a Fan?

 

’Tis true her Tongue, I’ve heard ’em say,

Is Woman’s chief Defence;

And if you’ll b’lieve me, gentle Youths,

I have no Aid from thence.

 

And some will say that sparkling Eyes

Are more dang’rous are than Swords;

But I ne’er point my Eyes to kill,

Nor put I trust in words.

 

Then, since the Arms that Women use,

Successless are in me,

I’ll take the Pistol, Sword or Gun,

And thus equipped, live free.

 

The pattern of the Spartan Dame

I’ll copy as I can;

To Man, degenerate Man,

I’ll give That simple Thing, a Fan.

 

El regal amazònic

 

És el coratge en el pit d'una dona,

menys acceptable que en un home?

I no es permet a una noia somrient

cap arma que no sigui un ventall ?

 

És cert, els he sentit dir

que la defensa principal d'una dona és el seu discurs.

I si em creieu, gentils joves,

en això no tinc cap ajut.

 

I alguns diran que els ulls brillants

són més perillosos que les espases;

però mai faig servir els meus ulls per matar,

tampoc confio en les paraules.

 

Aleshores, si les armes que fan servir les dones,

no funcionen per a mi,

agafaré un trabuc, espasa o pistola,

i així equipat, viuré lliurement.

 

El patró de la dama espartana

el copiaré com pugui;

a l'home, l’home degenerat,

li donaré aquesta cosa inútil, un ventall.

------------------------------------------

Shule Aroon (Song)

 

I wish I were on yonder hill,

 ’Tis there I’d sit and cry my fill,

And every tear would turn a mill,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!*

 

Siubhail, siubhail, siubhail, a rúin!

Siubhail go socair, agus siubhail go ciúin,

Siubhail go d-ti an doras agus eulaigh liom,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

I’ll sell my rock, I’ll sell my reel,

I’ll sell my only spinning-wheel,

To buy for my love a sword of steel,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

CHORUS

 

I’ll dye my petticoats, I’ll dye them red,

And round the world I’ll beg my bread,

Until my parents shall wish me dead,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

CHORUS

 

I wish, I wish, I wish in vain,

I wish I had my heart again,

And vainly think I’d not complain,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

CHORUS

 

But now my love has gone to France,

To try his fortune to advance;

If he e’er come back, ’tis but a chance,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

CHORUS

 

*Go, Go, Go my secret love!

Go calmly, and go quietly,

Go to the door and cry with me,

And may you go safely, my dear!

 

Shule Aroon (Cançó)

 

M'agradaria ser en aquell turó,

 allà m'asseuria i ploraria,

i cada llàgrima faria anar un molí,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!*

 

Siubhail, siubhail, siubhail, a rúin!

Siubhail go socair, agus siubhail go ciúin,

Siubhail go d-ti an doras agus eulaigh liom,

Is go d-teidh tu, a mhúrnín, slán!

 

Vendré la meva pedra, vendré la meva bobina,

vendré la meva única filosa,

per comprar pel meu amor una espasa d'acer,

i que puguis anar segura, estimada!

 

TORNADA

 

Tenyiré els meus vestits, els tenyiré de vermell,

i al voltant del món demanaré el meu pa,

fins que els meus pares em desitgin la mort,

i que puguis anar segura, estimada!

 

TORNADA

 

Desitjo, desitjo, desitjo en va,

m'agradaria tornar a tenir el meu cor,

i en va penso que no em queixaria,

i que puguis anar segura, estimada!

 

TORNADA

 

Però ara el meu amor ha anat a França,

per provar la seva fortuna;

si mai torna, la sort decidirà,

i que puguis anar segura, estimada!

 

TORNADA

 

TRADUCCIÓ DE LA TORNADA IRLANDESA

*Vés, vés, vés el meu amor secret!

Aneu amb calma, i aneu en silenci,

Vés a la porta i plora amb mi,

i que puguis anar segura, estimada!

Listen to this song:

https://www.youtube.com/watch?v=msMq6Te8DNI&ab_channel=ELANE-Topic

----------------------

WILLIAM ALLINGHAM (1824–1889)

 

Extract from the poem Blackberries

 

Not men and women in an Irish street,

But Catholics and Protestants you meet.

 

 (…) The Poet launched a stately fleet: it sank.

His fame was rescued on a single plank.

 

 

Extracte del poema Les Mores

 

No hi ha homes i dones en els carrers irlandesos,

només catòlics i protestants.

 

 (…) El Poeta va llançar una flota senyorial: es va enfonsar.

La seva fama va ser rescatada en un sol tauló.

 

---------------------------------