WILLIAM BUTLER YEATS (1865–1939)

 

The Song of Wandering Aengus

I went out to the hazel wood,

Because a fire was in my head,

And cut and peeled a hazel wand,

And hooked a berry to a thread;

And when white moths were on the wing,

And moth-like stars were flickering out,

I dropped the berry in a stream

And caught a little silver trout.

 

When I had laid it on the floor

I went to blow the fire a-flame,

But something rustled on the floor,

And someone called me by my name:

It had become a glimmering girl

With apple blossom in her hair

Who called me by my name and ran

And faded through the brightening air.

 

Though I am old with wandering

Through hollow lands and hilly lands,

I will find out where she has gone,

And kiss her lips and take her hands;

And walk among long dappled grass,

And pluck till time and times are done,

The silver apples of the moon,

The golden apples of the sun.

 

Listen to Christy Moore's musical adaptation.

https://youtu.be/BBPF9sJR13A?

 

La cançó de l'Aengus errant

 Vaig sortir al bosc d'avellaners,

perquè un foc estava en el meu cap,

i vaig tallar i pelar una vareta d'avellaner,

i vaig enganxar una baia a un fil;

i quan les arnes blanques estaven volant,

i les estrelles semblants a les arnes parpellejaven,

vaig deixar caure la baia en un rierol

i vaig pescar una petita truita platejada.

 

Quan l'havia posat a terra

vaig encendre el foc,

però alguna cosa va cruixir al terra,

i algú em va cridar pel meu nom:

s'havia convertit (el peix) en una noia brillant

amb flors de poma als cabells

qui em va cridar pel meu nom i va córrer

i es va esvair en l'aire de l'alba.

 

Encara que sóc vell, cansat de vagabundejar

per terres ermes i terres muntanyoses,

esbrinaré on ha anat,

i li besaré els llavis i li agafaré les mans;

i caminarem entre llargues herbes clapejades,

i arrencaré, fins que s'acabi el temps i els temps,

les pomes platejades de la lluna,

les pomes daurades del sol.

 

Escolta l'adaptació musical d'en Christy Moore.

https://youtu.be/BBPF9sJR13A?

 .......................................

 

 

The Wild Swans at Coole

The trees are in their autumn beauty,

The woodland paths are dry,

Under the October twilight the water

Mirrors a still sky;

Upon the brimming water among the stones

Are nine and fifty swans.

 

The nineteenth Autumn has come upon me

Since I first made my count;

I saw, before I had well finished,

All suddenly mount

And scatter wheeling in great broken rings

Upon their clamorous wings.

 

I have looked upon those brilliant creatures,

And now my heart is sore.

All's changed since I, hearing at twilight,

The first time on this shore,

The bell-beat of their wings above my head,

Trod with a lighter tread.

 

Unwearied still, lover by lover,

They paddle in the cold,

Companionable streams or climb the air;

Their hearts have not grown old;

Passion or conquest, wander where they will,

Attend upon them still.

But now they drift on the still water

Mysterious, beautiful;

 

Among what rushes will they build,

By what lake's edge or pool

Delight men's eyes, when I awake some day

To find they have flown away?

 

Els cignes salvatges a Coole

 Els arbres estan en la seva bellesa de la tardor,

els camins del bosc són secs,

sota el crepuscle d'octubre l'aigua

emmiralla un cel quiet;

damunt l'aigua rebent entre les pedres

hi ha nou i cinquanta cignes.

 

La dinovena tardor m'ha arribat

des que vaig fer el meu recompte per primera vegada;

vaig veure, abans d'haver acabat,

tot de sobte s’enlairen

i s’escampen rodant en grans anells trencats

sobre les seves ales clamoroses.

 

He observat aquelles meravelloses criatures,

i ara em fa mal el cor.

Tot ha canviat des que, sentint durant el crepuscle,

per primera vegada en aquesta vora del llac,

el batec de les seves ales per sobre del meu cap,

camino amb una trepitjada més lleugera.

 

Encara incansables, amant per amant,

es fiquen en aigües fredes,

rierols agradables o s’enlairen.

Els seus cors no han envellit;

passió o conquesta, deambulen per on volen,

continueu seguint-los .

Però ara van a la deriva sobre l'aigua tranquil·la

Misteriosos, bonics.

 

Entre quins joncs construiran nius?

Per quina vora del llac o estany

delectaran els ulls dels homes,

quan em desperti algun dia

per trobar que han marxat?

 

.............................................

 

An Irish Airman Foresees His Death

I know that I shall meet my fate

Somewhere among the clouds above;

Those that I fight I do not hate

Those that I guard I do not love;

 

My country is Kiltartan Cross,

My countrymen Kiltartan’s poor,

No likely end could bring them loss

Or leave them happier than before.

 

Nor law, nor duty bade me fight,

Nor public men, nor cheering crowds,

A lonely impulse of delight

Drove to this tumult in the clouds;

 

I balanced all, brought all to mind,

The years to come seemed waste of breath,

A waste of breath the years behind

In balance with this life, this death.

 

One of five poems Yeats wrote in memory of Major Robert Gregory.

 

Un aviador irlandès preveu la seva mort

 Sé que trobaré el meu destí

en algun lloc entre els núvols allà dalt.

Aquells amb qui lluito no els odio

els que guardo no els estimo.

 

El meu país és Kiltartan Cross,

els meus compatriotes són els pobres de Kiltartan,

cap mort meva podria ser una pèrdua per a ells

o deixar-los més feliços que abans.

 

Ni la llei, ni el deure em van demanar lluitar,

ni homes il·lustres, ni multituds encoratjadores,

un únic impuls de plaer

em va portar a aquest tumult als núvols.

 

Ho vaig sospesar tot, ho vaig evocar tot,

els anys que havien de venir em van semblar una pèrdua d'alè,

una pèrdua d'alè els anys viscuts

en equilibri amb aquesta vida, aquesta mort.

 

Un dels cinc poemes que Yeats va escriure en memòria del major Robert Gregory.

 

..........................................

Easter 1916

I have met them at close of day  

Coming with vivid faces

From counter or desk among grey  

Eighteenth-century houses.

I have passed with a nod of the head  

Or polite meaningless words,  

Or have lingered awhile and said  

Polite meaningless words,

And thought before I had done  

Of a mocking tale or a gibe  

To please a companion

Around the fire at the club,  

Being certain that they and I  

But lived where motley is worn:  

All changed, changed utterly:  

A terrible beauty is born.

 

That woman's (1) days were spent  

In ignorant good-will,

Her nights in argument

Until her voice grew shrill.

What voice more sweet than hers  

When, young and beautiful,  

She rode to harriers?

This man (2) had kept a school  

And rode our wingèd horse;  

This other his helper and friend (3) 

Was coming into his force;

He might have won fame in the end,  

So sensitive his nature seemed,  

So daring and sweet his thought.

This other man I had dreamed

A drunken, vainglorious lout.

He had done most bitter wrong

To some who are near my heart,  (4)

Yet I number him in the song;

He, too, has resigned his part

In the casual comedy;

He, too, has been changed in his turn,  

Transformed utterly:

A terrible beauty is born.

 

THIRD VERSE DELETED

 

Too long a sacrifice

Can make a stone of the heart.  

O when may it suffice?

That is Heaven's part, our part  

To murmur name upon name,  

As a mother names her child  

When sleep at last has come  

On limbs that had run wild.  

What is it but nightfall?

No, no, not night but death;  

Was it needless death after all?

For England may keep faith  

For all that is done and said.  

We know their dream; enough

To know they dreamed and are dead;  

And what if excess of love  

Bewildered them till they died?  

I write it out in a verse—

MacDonagh and MacBride  

And Connolly and Pearse

Now and in time to be,

Wherever green is worn,

Are changed, changed utterly:  

A terrible beauty is born.

 

1. Countess Constance Georgine Markievicz (the 1st woman elected to the British Parliament)

Markievicz's advice to women was: "Dress suitably in short skirts and strong boots, leave your jewels in the bank and buy a revolver!"

2. Patrick Pearse - the Leader of the Easter Rising.
3. Thomas Stanislaus MacDonagh (also a poet and teacher, another of the Easter Rising's leaders shot by the British.
4. John MacBride (ex Husband of Maud Gonne, who was Yeats' Muse)

 

The date of the Easter Rising can be seen in the structure of the poem. There are 16 lines (for 1916) in the first and third stanzas, 24 lines (for April 24, the date the Rising began) in the second and fourth stanzas, and four stanzas in total (which refers to April, the fourth month of the year).

 

Setmana Santa de 1916

 Els he conegut al final del dia

venien amb cares vives

des del taulell o escriptori entre grises

cases del segle XVIII.

Han passat per devant meu i els he saludat amb el cap

o amb paraules buides educades,

o m'he demorat una estona i els he dit

paraules buides educades,

i he pensat abans d'acomiadar-los

en una història burlesca o en una broma

per complaure a un company

al voltant del foc del club,

estant segurs que ells i jo

només vivim on es troben els pallassos.

Tot ha canviat, canviat completament:

ha nascut una bellesa terrible.

 

Van passar els dies d'aquella dona (1)

en bones obres voluntàries ignorants,

les seves nits en discussions

fins que la seva veu es va fer aguda.

Quina veu era més dolça que la seva

quan, jove i bella,

va muntar a cavall caçant conills?

Aquest home (2) havia mantingut una escola

I va muntar el nostre cavall alat.

Aquest altre, el seu ajudant i amic (3)

estava entrant en la seva flor de la vida;

podria haver guanyat fama al final,

la seva naturalesa semblava tan sensible,

tan atrevit i dolç era el seu pensament.

Aquest altre home que havia somiat

era un mató borratxo i vanagloriós.

Havia fet coses malament i amargues

a alguns que estan a prop del meu cor, (4)

no obstant això, l’anomeno en aquesta cançó.

Ell també ha renunciat al seu paper

en la comèdia quotidiana;

ell també ha estat canviat,

transformat completament:

ha nascut una bellesa terrible.

 

STROPHE TRES ELIMINAT

 

Un sacrifici massa llarg

pot fer del cor una pedra.

Oh, quan pot ser suficient?

Aquesta és la decisió del Cel, la nostra part

és murmurar nom sobre nom,

com una mare posa nom al seu fill

quan per fi ha arribat la son

a les cames que havien estat corrent frenèticament.

Què és sinó la nit?

No, no, no la nit sinó la mort;

eren aquelles morts innecessàries després de tot?

Perquè Anglaterra potser mantindrà la fe

per tot el que es fa i es diu.

Coneixem el seu somni; prou

per saber que van somiar i ara són morts;

I si l’excés d'amor

els va desconcertar fins que van morir?

Ho escric en un vers...

MacDonagh i MacBride

i Connolly i Pearse

ara i per sempre,

allà on es porti el verd,

seran canviats, canviats completament:

ha nascut una bellesa terrible.

 

1. Comtessa Constance Georgine Markievicz (la primera dona escollida al Parlament britànic).

El consell de Markievicz a les dones va ser: "Vestiu-vos adequadament amb faldilles curtes i botes resistents, deixeu les joies al banc i compreu-vos un revòlver!"

2. Patrick Pearse - el líder de l'aixecament de Pasqua.
3. Thomas Stanislaus MacDonagh (també poeta i professor, un altre dels líders de l'Aixecament de Pasqua afusellat pels britànics).
4. John MacBride (exmarit de Maud Gonne, la musa de Yeats).

 

La data de l'aixecament de Pasqua es pot veure a l'estructura del poema. Hi ha 16 versos (per al 1916) a la primera i tercera estrofa, 24 versos (pel 24 d'abril, data de l'inici de l'Aixecament) a la segona i quarta estrofa, i quatre estrofes en total (que fa referència a l'abril, el quart mes de l'any).

 

...........................................

 

The Second Coming

 Turning and turning in the widening gyre

The falcon cannot hear the falconer;

Things fall apart; the centre cannot hold;

Mere anarchy is loosed upon the world,

The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere

The ceremony of innocence is drowned;

The best lack all conviction, while the worst

Are full of passionate intensity.

 

Surely some revelation is at hand;

Surely the Second Coming is at hand.

The Second Coming! Hardly are those words out

When a vast image out of Spiritus Mundi (1)

Troubles my sight: somewhere in sands of the desert

A shape with lion body and the head of a man,

A gaze blank and pitiless as the sun,

Is moving its slow thighs, while all about it

Reel shadows of the indignant desert birds.

The darkness drops again; but now I know

That twenty centuries of stony sleep

Were vexed to nightmare by a rocking cradle,

And what rough beast, its hour come round at last,

Slouches towards Bethlehem to be born?

1. Yeats defines Spiritus Mundi as "a universal memory and a muse of sorts that provides inspiration to the poet or writer."

 

Listen to Joni Mitchell's take on this poem.

https://youtu.be/f1j0j4r_gnw?

 

La segona vinguda (Advent)

 Girant i girant en el gir que s'eixampla

el falcó no pot sentir el falconer;

les coses s'esfondren; el centre no pot aguantar;

la mera anarquia s'allibera sobre el món,

la marea enfosquida per la sang es deixa anar, i per tot arreu

la cerimònia de la innocència s'ofega.

Els millors no tenen convicció, mentre que els pitjors

estan plens d'intensitat apassionada.

 

Segurament alguna revelació està a l'abast;

segur que la Segona Vinguda està a prop.

La segona vinguda! Amb prou feines surten aquestes paraules

quan una immensa imatge surt del Spiritus Mundi (1)

que em molesta a la vista: en algun lloc de les sorres del desert

una forma amb cos de lleó i cap d'home,

una mirada en blanc i implacable com el sol,

està movent les seves cuixes lentes, mentre tot al seu voltant

enrotlla les ombres dels indignats ocells del desert.

La foscor torna a caure; però ara sé

que aquells vint segles de son pedregós

estaven molestos pel vaivé d’un bressol fins esdevenir un malson.

I quina bèstia aspra, l’hora de la qual per fi ha arribat,

es mou lentament cap a Betlem per néixer?

 

1. Yeats defineix Spiritus Mundi com "una memòria universal i una mena de musa que proporciona inspiració al poeta o escriptor".

 

Escolteu la interpretació de Joni Mitchell sobre aquest poema.

https://youtu.be/f1j0j4r_gnw?

--------------------------------------------------------------