Song for Companys

 

Born into a land owning family,

His future was mapped out from year one.            

But a restless young man, he began to question,

The foundation his wealth was built upon.

He studied law and could have took things easy,

His father's friends ensuring his success,

But instead he chose to defend working people,

And wrote against injustice in the press.

 

Many times they took him off to prison,

For defying the laws forged in Madrid.

A passionate defender of his language,

Few stood for Catalonia as he did.

He founded a left republican party,

And led them from success to success,

Till one day he proclaimed his country’s freedom,

In his presidential address.

 

Lluis Companys, lived (and died) for his ideals,

Sought to build the better world he wanted,

Fought for the freedom of his nation from the yoke,

Of another land whose ghost it still haunted.

 

In Madrid they had proclaimed a new republic,

So why should Catalonia not be free?

But the centralists sent the Spanish army

And arrested Lluis and his coterie.

Sentenced to thirty years hard labour,

Two he served before he was released

When the popular front won the election.

And made moves to maintain a fragile peace.

 

In the Spanish Civil War his inspiration,

Gave many men the courage for the fight.

He revelled in the new born revolution,

Before Franco’s army put out freedom’s light.

In exile in France he led the struggle,

Till the Gestapo trapped him one hot August day.

His trial a farce carried out for vengeance,

A firing squad the price he had to pay.

 

Now the names of all of those who condemned him,

Are reduced to footnotes in some history book,

But his stands out: a beacon in the darkness,

His sacrifice could never be mistook.

Now every year on fifteenth of October,

We recall the man and the ideals for which he stood.

A world in which everyone is equal,

In which evil cannot triumph over good.

 

.............................................................

 

Cançó per Companys

 

Nascut en una família propietària de terres,

el seu futur es va traçar des del primer any.

Però un jove inquiet, va començar a qüestionar

la base sobre la qual es va construir la seva riquesa.

Va estudiar dret i hauria pogut tenir la vida fàcil,

els amics del seu pare haurien assegurat el seu èxit,

però en canvi va optar per defensar els treballadors,

i va escriure contra la injustícia a la premsa.

 

Moltes vegades el van portar a la presó,

per desafiar les lleis forjades a Madrid.

Un apassionat defensor de la seva llengua,

pocs van defensar Catalunya com ell.

Va fundar un partit republicà d'esquerra,

i el va portar d'èxit en èxit,

Fins que un dia va proclamar la llibertat del seu país,

en el seu discurs presidencial.

 

Lluís Companys, va viure pels seus ideals,

malgrat les grans dificultats,

Va lluitar per la llibertat, va morir intentant construir un món millor.

Tant de bo que haguessin més homes com ell.

 

A Madrid havien proclamat la república,

aleshores, per què Catalunya no podia ser lliure?

Però els centralistes van enviar l'exèrcit espanyol,

i va, arrestar en Lluís i la seva cotaria.

Condemnat a trenta anys de treballs forçats,

dos va patir abans de ser alliberat.

Quan el front popular va guanyar les eleccions.

i va fer moviments per mantenir una pau fràgil.

 

A la Guerra Civil la seva inspiració

va donar a molts homes el coratge per a la lluita.

Va desfruitar amb la revolució acabada de néixer,

abans que l'exèrcit franquista apagués la llum de la llibertat.

A l'exili a França va liderar la lluita,

fins que la Gestapo el va atrapar un calorós dia d'agost.

El seu judici, una farsa feta per venjança,

un esquadró d'afusellament el preu que havia de pagar.

 

Ara els noms de tots els que el van condemnar,

es redueixen a notes a peu de pàgina en algun llibre d'història,

Però el seu destaca: un far a la foscor,

el seu sacrifici mai no es pot confondre.

Ara cada any, el quinze d'octubre,

recordem l'home i els ideals que va defensar:

un món on tothom sigui igual,

en què el mal no pot triomfar sobre el bé.