The Last Mass Cavalry Charge in Europe

 

I had been a groom at a stables

Before I was called to war
I knew what was at stake

The freedom we were fighting for
Our troops had retaken Teruel

In a winter of bitter cold

But Franco was determined
It was a place we would never hold

 

More men were lost from frost and ice

Than in combat at the first

But then the shells rained down

And we found Stuka dives were the worst
Our trenches reduced to nothing
Shattered bodies everywhere

When their infantry grouped to attack

We knew we hadn't a prayer

 

I was assigned to a machine gun

On that misty February morn

We all knew if they were to come

It would be soon after dawn

A sound like rolling thunder

Marked the start of our tragedy

As emerging from the mist came

An onslaught of cavalry

 

Now I had fired on men in anger

And still remained composed

But to see those magnificent horses charge

The groom in me just froze

"Fire!" came the order

But I just sat there in a dream

Awed by the sight before me

As over our trenches they streamed

 

A galloping hoof, a glancing blow

Blood flowed from my head

I fell onto the frozen mud

Among the wounded and the dead

I awoke amongst jubilant horses

Seeming to celebrate victory

Vapour clouds from their muzzles

Seemed like dragon fire to me

 

I raised my arms in surrender

No shot was fired my way
I was rounded up with the others

Who had survived that day

Among seven thousand prisoners
Massed in abject misery

No one boasted we had witnessed
The last mass charge of cavalry

.............................................................

 

L'última càrrega massiva de cavalleria a Europa

 

Jo havia estat jockey en un estable

abans de ser cridat a la guerra.

Sabia què hi havia en joc:

la llibertat per la qual lluitàvem.

Les nostres tropes havien reprès Terol

en un hivern de fred.

Però Franco havia decidit que

No podríem mantenir el control de la ciutat.

 

Es van perdre més homes per les gelades i el gel

que en els combats.

Però aleshores van ploure els morters

i vam trobar que els atacs dels Stuka eren els pitjors.

Les nostres trinxeres reduïdes al no res,

Cossos destrossats per tot arreu.

Quan la seva infanteria es va agrupar per atacar

sabíem que no teníem cap oportunitat de sobreviure.

 

Em van assignar una metralladora

en aquell boirós matí de febrer.

Tots sabíem que si havien de venir

seria poc després de l'alba.

Un so com de molts trons

Va marcar l'inici de la nostra tragèdia.

Com sortint de la boira

va aparèixer un atac de cavalleria.

 

Bé, jo havia disparat contra homes amb ràbia

i m’havia mantingut tranquil.

Però quan vaig veure carregar aquells magnífics cavalls

el jockey dins meu es va quedar glaçat.

"Foc!" va arribar l'ordre,

però em vaig quedar de peu allà com en un somni

impressionat per la vista davant meu,

mentre els cavalls passaven per sobre nostre.

 

Una peülla al galop em va donar un cop;

La sang va sortir del meu cap

i vaig caure sobre el fang glaçat,

entre ferits i morts.

Em vaig despertar entre cavalls emocionats,

semblava que celebraven la victòria.

Els núvols de vapor sortint dels seus musells

em van semblar el foc d'un drac.

 

Vaig aixecar els braços per rendir-me

i no s’em va disparar cap tret.

Em van ajuntar amb els altres

que havien sobreviscut aquell dia,

Entre set mil presoners

Amassats en misèria abjecta,

ningú va presumir d'haver estat testimoni

de l'última càrrega massiva de cavalleria.

 

El narrador és un supervivent de la batalla d'Alfambra (5-8 de febrer de 1938) en la qual es va presenciar l'última càrrega de cavalleria massiva reeixida a Europa.