Last Night of a Brigadista (The Hills above Jarama)

 

Tomorrow they will bury Patrick Kelly,

In a shallow grave topped with a pile of stones.

But that's really not my name and to my eternal shame

My mother will never know where lie my bones.

 

They gave me false papers at the border

It was the only way I could join in the fight.

There was no way I would stay back home in Ireland

While others died for a cause so just and right.

 

A cause so just and right for which I knew I had to fight

Like thousands from Skibbereen to Botany Bay

Now I lay me down to rest with a bullet in my chest

And I know I'll never see another day.

 

I first fired a shot down in Cordoba

As Moroccan troops were massing to advance.

We barely held our own from dawn to sunset

But heavy bombers proved we stood no chance.

 

Now we have to hold a hill above Jarama

Despite the fact a third of us are gone.

We man the thin red line in the name of freedom

Outnumbered and outgunned we still fight on.

 

Outgunned we still fight on, in the hills of Pangarrón,

For someone has to stop the fascist tide.

Though I'll die here in this mud, it's for the cause of brotherhood.

It will not be in vain that we'll have died.      (Repeat Verse One)

 

...........................................

 

Un turó sobre el Jarama

 

Demà enterraran Patrick Kelly,

en una tomba poc profunda coberta amb un munt de pedres.

Però aquest no és realment el meu nom i per a la meva eterna vergonya

la meva mare mai sabrà on són els meus ossos.

 

Em van donar papers falsos a la frontera

era l'única manera de poder unir-me a la lluita.

No hi havia manera de quedar-me a casa a Irlanda

mentres altres morien per una causa justa.

 

Una causa tan justa per la qual jo sabia que havia de lluitar

com milers de brigadistes procedents des de Skibbereen a Botany Bay.

Ara em poso a descansar amb una bala al pit

i sé que no veuré mai un altre dia.

 

Vaig disparar el meu primer tret a Còrdova

Mentre les tropes marroquines s'agrupaven per avançar.

Amb prou feines vam aguantar des de l'alba fins al capvespre

Però els bombarders pesats van demostrar que no podríem guanyar.

 

Ara hem de defensar un turó sobre el Jarama

malgrat un terç de nosaltres som morts.

Defensem la fina línia vermella en nom de la llibertat.

Superats en nombre i en armes, encara seguim lluitant.

 

Superats, encara lluitem, als turons de Pangarrón,

perquè algú ha d'aturar la marea feixista.

Tot i que moriré aquí en aquest fang

és per la causa de la fraternitat.

no serà en va que haurem mort.

 

(Es repeteix la 1ra estrofa)