The Ebre 1938

 

He choked back the dust rising from the trench

Mixed with blood, a particular stench

Mortars fell all along the line

He gripped his ancient Russian carbine

As if it could ward off that fate he feared

His other hand touched his three day beard

After the shells there would be an air raid

Thought: "What I wouldn't give for a new razor blade"

 

It's shocking what you get used to

When you're fighting in a war

Astounding what you miss when

In the midst of the cannons' roar

You'd think you'd wish for machine guns

An anti-tank gun or a grenade

But what I miss most in this conflict

Is a brand new razor blade

 

It's two months now I've been here at the front

So many new things I've had to confront

Almost every day you have a close call

You watch in horror as your comrades fall

You know any minute that it could be you

You hope you take with you a Fascist or two

You suffer privations but you swear a tirade

When trying to shave with a rusty old blade

 

CHORUS

BRIDGE

Under the cover of darkness

Their  trenches they repair

With  bare hands they work regardless

Dust choking the air

 Hoping these shallow dugouts

Their  lives tomorrow will save

But  knowing as they drop off to sleep

They might have just dug their graves

 

In these cold nights there's less chance you'll be shot

But by midday it is blazing hot

You slip into a dream when there's a lull in the fight

Till some Nazi airman has you in his bombsight

With barely a warning it all starts once more

You're in the midst of the hell that's war

Then you aim to kill as you know you must

Your only comfort? that your cause is just!

 

...............................................................

 

L'Ebre 1938

 

Va tossir la pols que pujava de la trinxera

barrejat amb sang, una pudor particular.

Els morters van caure al llarg de la línia.

Va agafar la seva antiga carrabina russa

com si pogués allunyar aquell destí que temia i

L'altra mà li va tocar la barba de tres dies.

Després dels obusos hi hauria un atac aeri i

va pensar: "El que no donaria per una fulla d'afaitar nova".

 

És impactant a què t'acostumes

quan estàs lluitant en una guerra,

sorprenent el que trobes a faltar quan

enmig del rugit dels canons.

Penses que desitges metralladores,

un canó anti-tanc o una granada.

Però el que més trobo a faltar en aquest conflicte

és una fulla d'afaitar nova.

 

Ara fa dos mesos que estic aquí al front,

tantes coses noves que he hagut d'afrontar;

gairebé cada dia estàs a prop de la mort.

Mires horroritzat com cauen els teus companys i

saps que en qualsevol moment pots ser tu.

Esperes que te’n portaràs un o dos feixistes.

Pateixes privacions però renegues

quan intentes afaitar-te amb una fulla d'afaitar vella rovellada.

 

TORNADA

 

Sota la coberta de la foscor

reparen les seves trinxeres.

Amb les mans nues treballen

tot i que la pols ofega l'aire.

Amb l'esperança que aquestes trinxeres poc profundes

salvaran les seves vides demà,

però sabent, mentre cauen dormits,

que podrien haver cavat les seves tombes.

 

En aquestes nits fredes hi ha menys possibilitats que et disparin

però al migdia fa una calor ardent.

Entres en un somni quan hi ha una calma a la lluita,

fins que algun aviador nazi et té en el punt de mira.

Amb poc o cap avís, tot torna a començar i

estàs enmig de l'infern que és la guerra,

llavors intentes matar ja que saps que ho has de fer.

La teva única compensació? Que la teva causa és justa!

TORNADA