Exile in Mexico 

 

With half his men dead, my great-grandfather fled

As Franco’s troops maintained their advance.

He then spent a year full of hunger and fear

Interned on a bare beach in France.

But thanks to a friend, he got out in the end,

Before Europe fell like dominoes.

For the next four decades, a new life he made

In exile in Mexico.       x2

 

He worked to survive, kept his ideals alive,

And married a girl from the plains.

My Granddad was born on a hot autumn morn,

And grew among memories of Spain.

Great-Grandfather swore he’d see his homeland no more,

Till the General was overthrown.

But to the family’s dismay, he did not see that day,

He died in exile in Mexico.   x2

 

My father’s hometown began to sink down

When the drug cartels took control.

So, he sold his truck, thought he’d try his luck,

In the land that he felt in his soul.

He made a new life with his Catalan wife

In the shade of Mount Canigó,

He swore we’d not roam from our ancestral home

Back to exile in Mexico.        x2

 

For a time his vow stood and life here was good

Then the boom times burst with a crack.

In this darkest hour, the Right came to power,

Determined to turn the clocks back.

Now for a young man like me, no future I see.

I’ve a degree, but I’ve nothing to show.

It’s live on the street and watch history repeat,

Or it’s exile in Mexico!   x2

 

..................................................................

 

Exili a Mèxic

 

Amb la meitat dels seus homes morts, el meu besavi va fugir

mentre les tropes franquistes mantenien el seu avanç.

Després va passar un any ple de gana i por

internat en una platja freda de França.

Però gràcies a un amic, va sortir al final,

abans que Europa caigués com un dòmino.

Durant les quatre dècades següents, va fer una nova vida

a l'exili a Mèxic.

 

Va treballar per sobreviure i va mantenir vius els seus ideals,

i es va casar amb una noia de la plana.

El meu avi va néixer en un calorós matí de la tardor,

i va créixer entre els records d'Espanya.

El besavi va jurar que no veuria més la seva pàtria,

fins que el general fos enderrocat.

Però per a consternació de la família, no va veure aquell dia,

va morir a l'exili a Mèxic.

 

La ciutat natal del meu pare va començar a enfonsar-se

quan els càrtels de la droga van prendre el control.

Així doncs, va vendre el seu camió i va pensar que provaria sort,

a la terra que sentia a la seva ànima.

Va fer una nova vida amb la seva dona catalana

a l'ombra del Canigó.

Va jurar que no sortiríem de la nostra llar ancestral

ni ens exiliaríem a Mèxic mai més.

 

Durant un temps la seva promesa es va mantenir i la vida aquí era bona.

Aleshores els temps de boom van esclatar amb un crack.

En aquesta hora més fosca, la dreta va arribar al poder,

decidida a tornar la societat als temps enrere.

Ara per a un jove com jo, no hi veig futur.

Tinc un títol, però no he guanyat res.

Aleshores, les meves opcions són viure al carrer i veure com es repeteix la història

o marxar-me a l'exili a Mèxic.